Tuesday 28 de August de 2007, 00:00:00

ascension facil, preciosa i molt molt edificant

[+] click para ampliar

Taillon 3114

Data : 8-9 juny 2007

Integrants expedicio:
Gordi

Luiggi

Freddie

Ricky

Sortim divendres dia 8 de Sant Boi a les 08:00. Parada tècnica a esmorçar. La majoria dels integrants es foten uns “callos”. Comencem be.

Sense aturador, ens dirigim cap el tunel de Vielha, per passar a França. La carretera esta en obres, i el viatge, ja de per si llarg, es torna una mica desesperant per les continues parades de pas alternatiu. Una agonia.

Al final passem a França. Cada cop veiem que tindrem que dinar qualsevol cosa depressa i corrents degut a la llargada del viatge.  Com no ho tenim gaire clar, acabem parant a comprar un mapa de la zona.

Quant estem segurs de que anem pel cami correcte, a l’ entrada d’un poble estampem la roda delantera contra una vorera. Rapid canvi de roda, i continuem sense cap mes incident… Lourdes, Gavarnie i finalment per una pista asfaltada pujem fins on ens deixen, que es al Coll de Tentes, a un parell de Km del coll de Bujaruelo o Bucharo.

Dinem uns bocates de tonyina amb anxoves, i ja veiem perfectament per on va el cami. L’ espectacle es monumental, tenim al devant la cara nord del Taillon, i els dos Gavietous, de fet el cami passa per sota d’ aquestes moles de pedres.

Un cop dinats, comencem a caminar. Al quart d’ hora, ja estem trepitjant neu. El cami fins al refugi de Serradets o de la Breche de Roland comenta molt suau, i es gairebe pla fins al final, on puja de manera directe uns 350 m. per una pala de neu.

Quant arribem al refugi, en 1.30 hores, l’ espectacle es encara mes impressionant. Des d’ aquĂ­ es veu la cascada del Gavarnie, les tres Sorores per darrera, i  gairebe onmipresent, la Breche de Roland, que esta directament  a uns 300/400 metres per sobre nostre despres d’ una pala de neu.

Ens treiem les botes i el guarda del refugi, no gaire simpatic, ens allotja en una de les habitacions. Tenim sort i dormirme solets a una habitacio de 25 o 30. El refugi es molt semblant al de Goriz, petit, de 57 places, molt vell, pero te l’ encant de la seva ubicacio, inmillorable, i de l’ autenticitat. Estufa de llenya, lliteres de fusta, poques comoditats i ambient de muntanya de veritat.

Al refugi coincidim amb dos nois de Madrid i un grup de queatre de San Sebastián. Bona gent.

Sopar infame a base de sopa de tomaquet, i Cous  Cous de Xai. El cous cous esta espectacularment foro de sabor. Formatge (estem a França!!) i un postre de xocolata una mica sec. No ens donem ni aigua, diuen que no esta tractada, jo estic els dos dies bebent aigua sense tractar i no em passa absolutament res.

Despres de sopar, sortim i ens fotem l’ ampolla de whisky que duem, mentre contemplem l’ espectacle del circ de gavarnie. El cami que tenim que seguir dema es facil. I es veu des d’ aquí.

A l´endema. Sortim molt dora. Hi ha neu des del refugi, pero els grampons no son necessaris. L’ ascensió la fem en menys de 2,30 hores. Espectacle des de dalt. Fa un dia precios i les vistes son espectaculars.

De tornada, recollim les coses al refugi i anem al cotxe. Ens queda un llarg cami fins al poble on dormim, pasta el tunel de Bielsa. La tornada la fem per aquí per veure que tal. El Luis esta emocionat dgut a que passem pel Tourmalet, Huatacam i la Plagne, mitics ports del Tour. Al Torumalet hem de parar a fer-li una foto i tot…

Arribem a la casa rural bastant cansadets. Esta molt be. Dutxa i cap a Ainsa a sopar. Sopem molt be a la mateixa plaça d’ Ainsa, i cap al llit.  Avui el Barça ha perdut la lliga a casa del sperikus. Sense comentaris, m´ agrada la muntanya, si no no estaria aqui. Pero em posa de mala llet.Des de la finestra de la casa es veuen les tres sorores… I el Taillon.