Monday 11 de April de 2011, 12:51:44

1 Comentarios

CRESTA DEL SOL. SANT LLORENÇ DE MORUNYS 9 D’ ABRIL DE 2010

CRESTA DEL SOL. SANT LLORENÇ DE MORUNYS

9 D’ ABRIL DE 2010

INTEGRANTS EXPEDICIÓ

FREDDI

LUIGGI

RICKY

Després de veure les previsions del temps, excepcionalment anòmales i caloroses per a la temporada que estem, decidim que per anar a Ulldeter a mullar-nos a les Canals, ens anem a fer alguna cresta. El Luiggi està verge en aquestes coses, i sempre va be anar progressant.

Després de mirar, recordo que l’ amic Llorenç i l’ Arantxa havien obert una cresta a St. Llorenç que tenia bona pinta. Per estalviar temps i esforços li envio un mail i em responen immediatament amb quatre detalls per anar cap allà.

Així que el dissabte, a les 06:30 sortim de Sant Boi decidits a fer  “La cresta del sol”.

Arribem a St. Llorenç a bona hora i esmorzem. A les 09:30 ens posem a caminar. La ressenya del bloc KUTRESCALADORS és de primera, no et pots perdre.

L’ aproximació és entretinguda, no és perdedora, però a voltes, tens que intuir el camí. No obstant, en 45 minutets arribem a un spit, que marca l’ inici de la cresta.

El primer sector és una grimpada que et va col·locant a la cresta pròpiament, les vistes comencen a ser interessants. Es molt fàcil, però si es va amb gent sense experiència, es poden anar llaçant arbrets i boixos per donar seguretat.

El segon sector es posa una mica dret. Aquí ja cal encordar-se. Es veu el primer parabolt a vista, sense problemes. Tota la cresta te aquest comú denominador, que allà on pot haver perill, hi ha un parabolt o un spit. Es fan quatre llargs seguits, curtets, per a completar 120 metres (aprox.) de escalada de màxim IV+. Els passets més tontos son a la sortida de la R2, una R molt bona a dos pins, que te una sortida per  una canal… per la placa directe surt el IV+, molt aeri, ben assegurat, i amb canto, però força dret.

Quant arribem al final de l’ ultima tirada, tenim un tercer tram que el podem fer sense encordar, o en cas de voler assegurar, el podem fer a “l’ ensamble” posant bagues als arbres que anem trobant. És excessiu fer-ho a tirades, aniríem molt lents, i no es necessari.

Desprès d’ aquest tram, arribem a l’ ultima part de la cresta, una tiradeta de 10/15 meteres de IV, que es fan molt be, un altre cop ben assegurats, i que acaben caminant fins a arribar a un arbrot que te una baga… allí podem fer la ultima reunió del dia.

Caminem fins el cim, i desprès baixem amb compte al collet que hi ha i anem baixant per la canal… la baixada no es gens fàcil, és bastant relliscosa.. anem d’ arbre a arbre, fins que arribem a un ràpel, força evident. El Ràpel hi ha unes bagues, però per arribar-hi tenim un parell de passets delicats… podeu ajudar-vos d’ un altre arbre que hi ha al costat.

El ràpel es de uns 30 metres, però si el feu una mica mes llarg (35?) un deixa a peu de canal… el un ràpel de canal… o sigui que es una mica brut, i el primer te que baixar desentortolligant les cordes, i llençant-les de terrassa en terrassa…

Desprès del ràpel, el camí continua cap a la dreta, compte no perdre el camí aquí, ja que va a buscar uns cables de vida, i seguint-los anem a petar a uns esglaons de ferrata, i d’ aquí al camí que ens mena fins al cotxe… entre pitos i flautes, una hora.

Comentaris

-Excel·lent per a principiants acompanyats.

-Excel·lents vistes del pantà de la Llosa del Cavall i de tota la zona.

-La pedra es un conglomerat molt montserratí, i la canal de baixada també ens recorda una canal típicament Montserratina. En dies de pluja, la baixada i l’ aproximació, poden ser “can patinosky”. Anar amb compte sobretot a la baixada.

-Nosaltres érem tres, i no gaire ràpids, i vem estar de cotxe a cotxe, 6 horetes, sense pressa, però sense parar. No es gens perdedora, però es entretinguda tot el temps. Portar aigua (força) i ganyips per anar picant.

1 Comentarios

Enviado por Rapaz el Tuesday 12 de April de 2011

“molt xula la cresta aquesta, i el relat tambe!!Enhorabona!”