El temps que jo he estat a la junta, he vist treballar als membres de la junta. Cadascu ajudava en la mida del posible. Tambe havia moltes persones i alguna entitat externes a la junta, que ajudaven força (Glacera, espai Valencià, GR Zero, el Pako Crestas...)
S'han fet des de fires, trobades, Madsatges, celebracions d' aniversari, cursets gratuits, reunions de junta, reunions de vegueria, FEEC, ens hem posicionat amb el refugi de cercastan i la situacio del seu guarda, la cursa, tramitat milers de licencies, gestionat milers de rebuts, pagaments de cursets, regals, sobres segells, samarretes per correu... Aixo s'ha fet entre els que estaven disposats a fer-ho. Uns ajudaven mes, els altres menys. Pero sabeu una cosa MAI havien retrets, MAI havia un mal rotllo. Tots ens posavem en la situacio de l' altre i ajudavem en el que podiem. I sabiem perfectament qui ajudava mes i que ho feia menys, pero sabiem que no era per putejar a ningu, cadascu feia el que podia.
Siguen justos, hi ha dues persones que en diferents epoques, han destacat I MOLT per sobre de la resta en compromis, responsabilitat, sacrifici, i hores de feina. el Jordi Mir, i el David Oliveras. Aixo es IMPEPINABLE, ningu ho pot discutir. Pero alguns volen passar bou per bestia grossa, fan trampes. El Mirlo no es l' unic que ha fet que el club ara tingui 3500 persones, ni totes aquestes coses que s'han dit alegrement per aqui... no fotem.
El club, sense el Jordi Mir i el David Oliveras, senzillament NO EXISTIRIA. Pero sense tots els altres TAMPOC. Tothom ha aportat el seu granet de sorra.
Aquest desequilibri de feines, el protagonisme d'alguns per sobre dels altres, la desigual implicació... mai havia portat a conflictes com l' actual. Ni de bon tros.
Caldria analitzar doncs que collons ha passat. La junta actual no porta 4 dies, porta mes de set anys. Que es el que ha passat per a que un grup de persones anònimes, sense rebre res a canvi abandonin un projecte després de vuit anys de treball?
Sempre han hagut critiques, errors, cagades.. però érem (i eren) capaços de suportar-los, per que la unió ens feia mes forts... es podia criticar, però tothom tenia la consciencia tranquil•la. Ara NO.
Que ha canviat? La resposta es fàcil de trobar. Ara això ja no es així. Ara la gestió del club es professional, amb un gerent, que te unes obligacions i uns drets. Això es un element que distorsiona el que sempre havia estat aquest club. Per a be o per a mal. I sembla que de moment, bastant negativament.
El gran problema, NO HI HA UNA UNIO entre la junta i el Jordi Mir, de fet hi ha un conflicte OBERT fa mesos. Això es clar, ha fet que la gent encara dubti mes... es logic. Si hi ha una sola resposta, un sol missatge, una sola veu, una gestio que es veu solida, val, però si el que es veu es una olla de grills, una junta que no es parla amb el gerent, que enlloc de treballar, sembla que es facin la guitza uns al altres...
Els que no cobren (junta, colaboradors.. etc) al final pensen... i tot aixo per a que? Per a que tinc que perdre el temps i la salut? Tot aixo te un sentit si al final veus la satisfaccio de la feina ben feta... etc, pero si tinc gent que esta esperant que obri la boca per saltar com a llops, si tot es fa tant malament, si aquest esta emprenyat amb mi, etc etc... es molt dificil.
Jo no soc ningu. Jo vaig contactar amb la web fa uns quants anys, d' aqui vem saltar al club, despres a la junta i finalment... ultima estacio: l' enfonsament. els ultims dies m'han dit envejós (no se de que¿?¿?) mentider, fals... Jo dic el que penso, del que veig, del que percebo, i de l' experiencia que tinc...
I la meva experiencia hem diu que aquest club, avui en dia no te res a veure amb el que a l' inici es va pensar. I sota el meu punt de vista, la deriva que esta agafant és fatal. Mortal. El club tal i com enteniem esta MORT.
Per poc que es faci, el club seguira existint. Te 3800 socis (alguns diuen que gracies a una sola persona, fa ganes de vomitar...) Pero mai mes sera el que era. Tindra un gerent o no, pero veig molt dificil que algun dia torni a aglutinar a un grup de persones amb tanta ilusio, ganes de sortir a la muntanya.. en definitiva, amb aquell orgull que algun dia tots vem tenir de pertanyer al CE.Madteam.
CE MADTEAM R.I.P.
Ricard Cantarell "Jander"
Soci nº 24