lunes 11 de abril de 2011
ÁLBUM DE FOTOS
doncs aixo.. fotos de la cresta
lunes 11 de abril de 2011, 14:51:44
RELATO
|
1 Comentarios
CRESTA DEL SOL. SANT LLORENÇ DE MORUNYS 9 D’ ABRIL DE 2010
CRESTA DEL SOL. SANT LLORENÇ DE MORUNYS

9 D’ ABRIL DE 2010
INTEGRANTS EXPEDICIÓ
FREDDI
LUIGGI
RICKY
Després de veure les previsions del temps, excepcionalment anòmales i caloroses per a la temporada que estem, decidim que per anar a Ulldeter a mullar-nos a les Canals, ens anem a fer alguna cresta. El Luiggi està verge en aquestes coses, i sempre va be anar progressant.
Després de mirar, recordo que l’ amic Llorenç i l’ Arantxa havien obert una cresta a St. Llorenç que tenia bona pinta. Per estalviar temps i esforços li envio un mail i em responen immediatament amb quatre detalls per anar cap allà.
Així que el dissabte, a les 06:30 sortim de Sant Boi decidits a fer “La cresta del sol”.
Arribem a St. Llorenç a bona hora i esmorzem. A les 09:30 ens posem a caminar. La ressenya del bloc KUTRESCALADORS és de primera, no et pots perdre.
L’ aproximació és entretinguda, no és perdedora, però a voltes, tens que intuir el camí. No obstant, en 45 minutets arribem a un spit, que marca l’ inici de la cresta.

El primer sector és una grimpada que et va col·locant a la cresta pròpiament, les vistes comencen a ser interessants. Es molt fàcil, però si es va amb gent sense experiència, es poden anar llaçant arbrets i boixos per donar seguretat.
El segon sector es posa una mica dret. Aquí ja cal encordar-se. Es veu el primer parabolt a vista, sense problemes. Tota la cresta te aquest comú denominador, que allà on pot haver perill, hi ha un parabolt o un spit. Es fan quatre llargs seguits, curtets, per a completar 120 metres (aprox.) de escalada de màxim IV+. Els passets més tontos son a la sortida de la R2, una R molt bona a dos pins, que te una sortida per una canal… per la placa directe surt el IV+, molt aeri, ben assegurat, i amb canto, però força dret.

Quant arribem al final de l’ ultima tirada, tenim un tercer tram que el podem fer sense encordar, o en cas de voler assegurar, el podem fer a “l’ ensamble” posant bagues als arbres que anem trobant. És excessiu fer-ho a tirades, aniríem molt lents, i no es necessari.
Desprès d’ aquest tram, arribem a l’ ultima part de la cresta, una tiradeta de 10/15 meteres de IV, que es fan molt be, un altre cop ben assegurats, i que acaben caminant fins a arribar a un arbrot que te una baga… allí podem fer la ultima reunió del dia.

Caminem fins el cim, i desprès baixem amb compte al collet que hi ha i anem baixant per la canal… la baixada no es gens fàcil, és bastant relliscosa.. anem d’ arbre a arbre, fins que arribem a un ràpel, força evident. El Ràpel hi ha unes bagues, però per arribar-hi tenim un parell de passets delicats… podeu ajudar-vos d’ un altre arbre que hi ha al costat.
El ràpel es de uns 30 metres, però si el feu una mica mes llarg (35?) un deixa a peu de canal… el un ràpel de canal… o sigui que es una mica brut, i el primer te que baixar desentortolligant les cordes, i llençant-les de terrassa en terrassa…
Desprès del ràpel, el camí continua cap a la dreta, compte no perdre el camí aquí, ja que va a buscar uns cables de vida, i seguint-los anem a petar a uns esglaons de ferrata, i d’ aquí al camí que ens mena fins al cotxe… entre pitos i flautes, una hora.

Comentaris
-Excel·lent per a principiants acompanyats.
-Excel·lents vistes del pantà de la Llosa del Cavall i de tota la zona.
-La pedra es un conglomerat molt montserratí, i la canal de baixada també ens recorda una canal típicament Montserratina. En dies de pluja, la baixada i l’ aproximació, poden ser “can patinosky”. Anar amb compte sobretot a la baixada.
-Nosaltres érem tres, i no gaire ràpids, i vem estar de cotxe a cotxe, 6 horetes, sense pressa, però sense parar. No es gens perdedora, però es entretinguda tot el temps. Portar aigua (força) i ganyips per anar picant.
miércoles 24 de octubre de 2007, 11:13:15
CUADERNO
|
1 Comentarios
He escrito muchos post, y poco en el blog. Hace tiempo puse una reflexión sobre
Pienso que hay gente en la web de toda clase. Desde que se inicio, estan:
- los que trabajan activamente para que esto funcione
- los que montan actividades
- los que aportan su experiencia y saber
- los que solamente leen y nuca intervienen
- los que preguntan y se les contesta
- los primerizos,
- los expertos
- los mas cachondos y los mas serios
- los polemicos
- los pacificadores
- y un largo etc.
Siempre ha funcionado asi. Mal que bien, es una web en la que todos hemos aportado en la medida de lo posible. Ha habido malentendidos, disputas, discusiones, diferentes pareceres. Todas las discusiones nos han enriquecido y algunas nos han empobrecido. Hay gente que ha dejado de participar por diferentes maneras de ver las cosas. Es una opcion legitima, que sin embargo no es la mejor a mi modo de ver.
En definitiva, a mi parecer tenemos cabida todos. Todos menos gente como el Sr. Jordi Brasil.
Me importa un carajo sus reequipaciones (todas con sus detractores), su lista de vias azules,y reseñas (muchas de las cuales han sido fusiladas de guias existentes), sus entrenamientos a profesionales, su labor en la fuixarda (muy discutida) y su experiencia en montar rocodromos…. Me la suda que descalifique a todo el que va en su contra, insultando, y poniendose siempre como victima del sistema y de los (como el dice) frikies que no saben que es el MONTAÑISMO con mayusculas…
Pero que ademas se instituya como defensor de esta web y señale con el dedo a las personas que según el hacemos todo lo posible para que se hunda… me parece un insulto a la inteligencia.
Nunca habia dicho esto en
Y para los malpensados, como el señor
Seguramente equivocado, os pido disculpas si se me ha ido la pinza, pero es que ya pasa de castaño oscuro.